08 – Georges CAPPA

Exploitation des mines de l’Estérel

– E dins un tèmps, e puis, sas, tard car mêmepuisque s’es arrestat i a una quingena d’annadas, èra una gròssa richessa – ce que nous a fach èra un causa economic très, très important. Despuèi 1850, puisque en 1850 quora l’an trovada per faire lou veire e va calavan a la Bocca a la veiriera a l’esquina d’ais, sus de basts va portavan. Èra una matièra recercada, après bòn – ben entendut i a agut d’autre…

– Alòr que li aviá dins aquelei minas ?

– Alòr, aquí i’aviá…lo principau èra la fluorina, ce que s’apelava fluorina èra la siliça Aviás de barita, en anglès èra lo « spat fluor », ma aviás de perita de coire, perita de plomb, anaviam esploitar, minar soit a l’avançament, soit à la galeriá, anaviam estraire lo minerai.

– Alòr en man que as aquí ?

– Alòr aquí n’i a un bot. Una partida qu’es melanjada. I a de barita, i a de « spat fluor », la fluorina ce qu’apèlan, lo viés, qu’es verd, après i a de siliça, e la siliça ben entendut es ce qu’es lo plus dangeirós, es ce que tua lei minurs. La silicòsa, que mòron de la silicòsa. Quora minaves… Perqué aquò, à l’epoca minavan à sec, e fermat a dos cents mètres de fons, i aviá pas de fenèstra durbida e respiravan.
Es coma d’agulhas que s’infiltran dins lo poumon, avèm agut vist morir de joines qu’avián vint-e-tres ò vint-e-quatre ans, a XXX n’i aviá tres ò quatre de jovenàs que son morts bòna ora, perqué ganhavan de sòu en faguènt aqueu causa, sabián pas, elei, ganhavan de sòus, fasián virar, fasián pas atencien, èra la siliça qu’èra mortau, es aquò qu’èra lo plus grave…

– E dins un tèms, e puis, sas, tard car mêmepuisque s’es arresta i’a uno quingeno d’annado, èro uno grosso richesso – ce que nous a fa èro un causo ecounoumico très, très impourtant. Despièi 1850, puisque en 1850 quouro l’an trouvado pèr faire lou vèire e va calavon à la Bocca à la veiriero à l’esquino d’ai, sus de bast va pourtavon. Èro uno matièro recercado, après bon – bèn entendu i’a agu d’autro…

– Alor que li avié dins aquélei mino ?

– Alor, aqui i’avié…lou principau èro la fluourino, ce que s’apelavo fluourino èro la siliço Aviés de barito en anglès èro lou « spat fluor », ma aviés de perito de couire, perito de ploumb, anavian esploita, mina, soit à l’avançamen, soit à la galarié anavian estraire lou minerai.

– Alor en man que as aqui ?

– Alor aqui n’i a un bout. Uno partido qu’es melanjado. i’a de barito, i’a de « spat fluor », la fluourino ce qu’apellon, lo viés, qu’es verd, après i’a de siliço, e la siliço bèn entendu es ce qu’es lou plus dangeirous, es ce que tuo lei minur. La silicoso, que moron de la silicoso. Quouro minaves…Perqué acò, à l’epoco minavon à sè, e ferma à dous cènt mètre de founs, i’avié pas de fenèstro durbido e respiravon.
Es coumo d’aguïo que s’infiltron dins lou póumoun, avèn agu vist mouri de jouine qu’avien vint-e-tres o vint-e-quatre an, à XXX n’i’avié tres vo quatre de jouvenas que soun mort bono ouro, perqué gagnavon de sòu en faguènt aquéu causo, sabien pas, élei, gagnavon de sòu, fasien vira, fasien pas atencien, èro la siliço qu’èro mourtau, es acò qu’ero lou plus grave..

– À une époque, et puis tu sais, tard quand même puisque ça s’est arrêté il y a une quinzaine d’années, c’était une grosse richesse. Ce qui nous a fait une chose économique très très importante. Depuis 1850 puisqu’en 1850, lorsqu’ils l’ont trouvée pour faire le verre, ils le descendaient à la verrerie de la Bocca à dos d’âne ; Ils le transportaient dans des bâts. C’était une matière recherchée. Après, bien entendu, il y a eu d’autres choses…

– Qu’est ce qu’il y avait dans ces mines ?

– Il y avait…le principal, c’est la fluorine. Ce qu’on appelle fluorine, c’est de la silice. Tu avais de la baryte – en anglais c’est le spat fluor – Mais tu avais de la pyrite de cuivre, de la pyrite de plomb. On allait exploiter soit à l’avancement, soit à la galerie, on allait extraire le minerai.

– Alors, qu’est ce que tu as dans la main ?

– Alors là il y en a un bout, une partie qui est mélangée. Il y a de la baryte, il y a du « spat fluor », de la fluorine comme on l’appelle, tu le vois, ce qui est vert, Après il y a de la silice et la silice, c’est ce qu’il y a de plus dangereux, c’est ce qui tue les mineurs : la silicose. Ils meurent de la silicose. Quand tu travaillais à la mine, – parce qu’à l’époque, on creusait à sec et quand tu es enfermé à deux cents mètres de fond, il n’y avait pas de fenêtre ouverte et ils respiraient.
C’est comme des aiguilles qui s’infiltrent dans les poumons. Nous avons eu vu des jeunes qui avaient 23 ou 24 ans, à XXX, Il y a 3 ou 4 jeunes qui sont morts de bonne heure parce qu’ils gagnaient des sous en faisant cette chose, ils ne savaient pas, ils gagnaient des sous, ils faisaient tourner, ils ne faisaient pas attention alors que la silice, c’est mortel. C’est ça qui est le plus grave.  

Dialecte maritime
Utilisation du neutre « va »  ex va portavan – ils le portaient
Utilisation du passé surcomposé : avem agut vist

Prénom Nom : Georges CAPPA
Année de naissance : 
Profession : Entrepreneur en terrassement
Parcours : Érudit de l’Estérel. A travaillé à la mine avant de développer une entreprise de terrassement.
Entretien de : André Abbe
Date de collectage : 2017-03-08
Lieu : Les Adrets (Estérel)